El Consell ha aprovat el Pla director d’anàlisi, anticipació i reacció davant catàstrofes naturals

El Consell ha aprovat el Pla director d’anàlisi, anticipació i reacció davant catàstrofes naturals que busca millorar la gestió, la coordinació interinstitucional i la prevenció de futurs desastres.

El document establix, a través d’un enfocament integral, un marc estructurat d’actuació que millore l’eficiència i la capacitat de resposta de les administracions i organismes davant qualsevol crisi que simplifique procediments i que fomente la cultura preventiva.

El pla té com a objectiu impulsar l’adopció d’accions i estratègies orientades a prevore i reduir els riscos abans que es materialitzen, amb l’objectiu de salvaguardar la vida, la integritat i el benestar de la població.

Per a fer-ho, establix una gestió integral del risc a través d’una intervenció coordinada en totes les fases, amb especial atenció en la identificació primerenca, la prevenció i la formació, i la recuperació econòmica i social.

Així mateix, establix una direcció única que garantisca una estructura de comandament centralitzada i que promoga una gestió eficient mitjançant l’actuació conjunta de tots els organismes implicats. Tot això des de la base d’una organització adaptable, amb una estructura modular ajustable a l’abast de l’emergència.

La iniciativa fixa les directrius en matèria de protecció civil, assegurant la coherència en l’àmbit territorial i funcional, amb un estàndard comú que facilite la interoperabilitat.

Directrius del pla 

El Pla director d’anàlisi, anticipació i reacció davant catàstrofes naturals marca directrius per a una millor gestió en cada una de les fases i situacions de l’emergència definides en la Norma Bàsica de Protecció Civil.

En la fase d’alerta i seguiment es proposa, entre altres mesures, establir un sistema homogeni de colors (verd, groc, taronja i roig) aplicable a tots els riscos independentment de la seua tipologia, amb la finalitat de facilitar la seua comprensió universal tant per part de la ciutadania com dels servicis d’emergència, així com incorporar un nivell d’alerta superior addicional (negre) per a situacions excepcionals de risc extrem.

També es proposa establir una vinculació automàtica entre el nivell d’alerta i les mesures concretes que cal activar, incorporar ferramentes d’anàlisi predictiva i d’intel·ligència artificial per a donar suport a la presa de decisions en funció de paràmetres tècnics objectius i millorar els protocols de redacció de missatges i alertes per a agilitzar la seua difusió i millorar la seua claredat.

En la fase d’emergència s’aposta pel desplegament anticipat de l’estructura operativa abans fins i tot de la declaració formal de l’emergència, i es proposa la figura de director/a tècnic com a element operatiu de nivell superior i principal suport del director/a del Pla territorial d’emergència.

També es proposa establir de manera explícita els indicadors tècnics i operatius que justifiquen el canvi de fase, tant en l’activació com en la desactivació de l’emergència.

En la fase de recuperació es recomana activar un punt d’informació multicanal a través d’un sistema de finestreta única accessible i dissenyar una ferramenta digital que permeta emetre automàticament salconduits per a la ciutadania en cas de catàstrofes, entre altres mesures.

Identificació de riscos

El Pla director d’anàlisi, anticipació i reacció davant catàstrofes naturals se centra també a millorar el sistema d’identificació de riscos. Per a això, proposa l’establiment d’un sistema integral que permeta la recopilació, anàlisi, gestió i difusió de dades rellevants a través de diversos formats, perquè siga accessible, tant per als responsables de la presa de decisions com per a la ciutadania.

També proposa, entre altres mesures, desenrotllar un visor cartogràfic oficial sobre els mapes de regs que estiga en constant actualització, que ajude a la presa de decisions de planificació territorial i que permeta una avaluació més precisa, considerant la seua magnitud i evolució.

Cultura de la prevenció

En matèria preventiva, des del pla s’incidix en la importància de reforçar la capacitat col·lectiva de la població per a anticipar, preparar-se i respondre davant fenòmens meteorològics extrems. L’objectiu és construir comunitats capaces de resistir i recuperar-se amb més rapidesa davant possibles crisis.

En este punt s’establix la conscienciació social com el motor que enfortix la capacitat d’autoprotecció. Per a fer-ho, es proposa desenrotllar campanyes informatives adaptades als diferents tipus de risc, característiques territorials i societat destinatària, amb l’objectiu de fomentar una cultura de l’autoprotecció.

Així, es proposen tant iniciatives de sensibilització general sobre emergències, com campanyes enfocades en amenaces concretes, en funció del calendari estacional, amb continguts sobre com previndre-les i actuar.

El pla també inclou una guia informativa per a la ciutadania amb pautes d’actuació i consells específics davant diferents tipus de risc (inundacions, incendis forestals, terratrémols, sisme submarí/tsunami, riscos volcànics i fenòmens meteorològics adversos).

En la guia també es detalla què ha de contindre un kit d’emergència i es faciliten els contactes (webs, aplicacions, xarxes socials i telèfons) de fonts d’informació oficials.

Una altra de les propostes del pla per a millorar la resposta davant les emergències és fer simulacres de preparació que permeten millorar els protocols d’actuacions. L’objectiu és aplicar estos protocols en centres educatius i laborals, almenys una vegada a l’any, per a familiaritzar la població i millorar protocols, entre altres mesures.

Estructura organitzativa

El Pla director d’anàlisi, anticipació i reacció davant catàstrofes naturals detalla també una nova estructura organitzativa per a garantir una resposta eficaç, consistent i coordinada davant situacions de crisis i un model de governança que establix el procés de presa de decisions i les relacions entre els òrgans implicats en rols diferenciats de direcció, coordinació, suport i execució, la qual cosa permet estructurar una resposta conjunta, integrada i eficaç.

Així, la Comissió Delegada és l’òrgan polític a través del qual el Consell podrà seguir la gestió de l’emergència. Estarà format pel president/a de la Generalitat i les persones titulars de les vicepresidències i de les conselleries implicades.

Per la seua part, el CECOPI es configura com l’òrgan superior de treball del director/a del Pla per a la direcció i coordinació de totes les actuacions encaminades a controlar la situació d’emergència.

El Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) constituïx l’òrgan de treball del director/a tècnic a través del qual se supervisa i coordina la gestió de les situacions d’emergència.

I finalment, el Lloc de Comandament Avançat és l’òrgan de treball del director/a del PMA a través del qual es fa la direcció executiva de les accions sobre el terreny.

Propostes en matèria normativa

El Pla director d’anàlisi, anticipació i reacció davant catàstrofes naturals també proposa una reforma integral de la Llei autonòmica de protecció civil i gestió d’emergències per a modernitzar el marc normatiu autonòmic i incorporar mecanismes de participació ciutadana, plataformes col·laboratives i els citats exercicis de simulació comunitària, amb l’objectiu d’enfortir la resiliència i la cultura de la prevenció.

Així mateix, aposta per delimitar amb criteris objectius l’aplicació de la contractació d’emergència, a fi de generar un marc de certitud i agilitat per al futur.

També proposa la revisió del Pla territorial d’emergència de la Comunitat Valenciana i de la resta de plans de protecció civil i el compliment del mandat de l’article 12.4 de la Llei de protecció civil i gestió d’emergències de la Comunitat Valenciana, que exigix desenrotllar un procediment per a la declaració d’emergència catastròfica.
 

Font: https://comunica.gva.es/va/detalle?id=396192576&site=388053053