Innovació

27/07/2021

UHDTV: Canvi de paradigma o suau evolució?

MILLORA NO SOLS DE LA RESOLUCIÓ

El concepte de televisió d’ultra alta definició (Ultra High Definition Television, UHDTV), ha sigut associat erròniament al concepte de televisió amb resolució 4K, no obstant això, no sols consisteix en un augment en el nombre de píxels que componen la imatge.

Aquest nou sistema de televisió millorada, l’estàndard ITU BT-2020 definit en dues fases (UHDTV-1 i UHDTV-2), implica una sèrie de millores tècniques que incrementen de forma molt significativa la qualitat tant del vídeo com de l’àudio respecte als senyals tradicionals de televisió.

Bàsicament, l’evolució tècnica que possibilita la televisió d’Ultra Alta Definició està basada en cinc pilars fonamentals:

  • Increment en la resolució espacial. S’augmenta el nombre de píxels que constitueixen cada imatge, 2160×3840 (4K) i 4320×7680 (8K), permetent la representació d’imatges amb un índex de detall molt elevat.
  • Augment del rang dinàmic (High Dynamic Range, HDR). S’empra un major nombre de nivells de lluentor i de matisos de color a l’hora de la captació i reproducció de les imatges, realitzant una representació correcta del contrast.
  • Millora en la resolució temporal (High Frame Rate, HFR). Es permet la utilització de majors freqüències de refresc (48, 50, 60, 100 o 120), és a dir, més imatges per segon, la qual cosa facilita reduir l’efecte de desenfocament de moviment (motion blur) i aconseguir imatges molt mes nítides.
  • Increment de la profunditat de color. S’habilita l’ús de majors nivells de quantificació dels píxels (10, 12 i 16 bits), redundant en un major rang de possibles valors diferents de lluentor i color disponibles per a codificar una imatge.
  • Augment del gamut de color. S’incrementa l’espai de color en relació a l’estàndard d’alta definició (BT-709), augmentant considerablement la gamma de colors a representar.

Aquest nou sistema de televisió té una elevada taxa binària necessària per a difondre vídeo en temps real, per la qual cosa s’hauran d’emprar potents codificadors com el HEVC (h.265) que aconsegueixen reduir-la i possibiliten la seua transmissió mitjançant els sistemes que operen sota els estàndards DVB-T2 i DVB-S2.

La fase UHDTV-1 s’està implantant amb tots avanços tecnològics definits a l’estàndard, gràcies a una àmplia oferta de televisions amb resolucions 4K, la posada en marxa de nombroses proves pilot d’emissions terrestres, via satèl·lit i la possibilitat d’accés a continguts baix demanda amb qualitat d’ultra alta definició mitjançant Internet.

Encara queden reptes importants a resoldre: d’una banda, la tecnologia de les pantalles actual no permet l’ús de l’espai de color BT-2020 definit en l’estàndard, d’altra banda, la generació de contingut augmentant el nombre de produccions audiovisuals amb els nous sistemes d’àudio recollits en l’estàndard ITU BT-2020 (Dolby Atmos). En aquest sentit, s’ha anunciat que les retransmissions dels jocs olímpics de Tòquio seran produïdes mitjançant UHDTV-2.

Deixar un comentari

El teu email no serà publicat

val